Què es un Comité de Bioètica Asistencial?

El Comité de Bioètica Assistencial és un òrgan col·legiat de deliberació, amb caràcter consultiu, creat per a l'assessorament de pacients, usuaris, professionals i personal directiu dels centres i institucions sanitàries, en tots aquells conflictes ètics que puguen generar-se en el curs de l'assistència sanitària. Amb la seua constitució es pretén millorar la dimensió ètica i la qualitat de l'assistència sanitària, per a aconseguir un entorn el més humà possible.
 

El CBA és un fòrum independent, multidisciplinari, plural, imparcial i aconfessional, format per professionals de diferents categories del Departament de Salut de la Plana, tant d'atenció especialitzada com d'atenció primària, i també per juristes, representants dels usuaris i persones alienes a l'àmbit sanitari. Els seus membres tenen diferents creences i ideologies però cultiven la tolerància i el respecte per l'opinió dels altres. Tots ells actuen amb caràcter voluntari.

Després de l'estudi detallat de les consultes que se li plantegen i la deliberació col·legiada dels seus membres, el CBA pren les seues decisions, que en cap cas són vinculants, adoptant la forma de recomanacions i informes.
 

Les funcions del Comité seran totalment independents de les competències que en assumptes d'ètica o deontològics, corresponguen als respectius col·legis professionals dels seus membres.
 

Quines són les seues funcions?

• Protecció dels drets dels pacients.
• Analitzar, assessorar i facilitar els processos de decisió clínica en situacions que plantegen conflictes ètics entre els seus intervinients: personal sanitari, pacients i les institucions.
• Col·laborar en la formació en bioètica, fomentant el coneixement de la mateixa i potenciant les actituds ètiques entre los professionals del departament de salut.
• Proposar a les institucions protocols d'actuació per a les situacions en què sorgeixen conflictes ètics i que es presenten de manera reiterada o ocasional.
• Supervisió ètica de les guias i protocols que es realitzen.
• Impulsar la investigació en biotica en el marc de les tasques assistencials que es desenvolupen en el centre.
• Suggerir directrius ètiques del centre/institució.

Dins de la responsabilitat del CBA de protegir els drets dels pacients, està la de vetlar pel compliment de qüestions com:

• Privacidat.
• Confidencialidat.
• Dret a la informació.
• Dret al rebuig terapèutic.
• Consentiment informat.
• Voluntats anticipades.
• Limitació esforç terapèutic (LET).
• Respecte a les creences personals, etc.

No son funcions:

• Peritar o manifestar-se sobre las denúncies o reclamacions que afecten els aspectes procedimentals tècnics de l'activitat sanitària.
• Emetre judicis sobre les eventuals responsabilitats dels professionals implicats en els assumptes que se li sotmeten.
• Promoure actuacions jurídiques.
• Proposar sancions.
• Realitzar les funcions dels Comités Ètics d'Investigación Clínica (CEIC).
• Realitzar informes vinculants.
• Estimar les vulneracions dels Codis Deontològics.

¿Quan consultar al CBA?

En les situacions en què es considere que poden resultar vulnerats els drets dels pacients o quan sorgisquen dubtes o conflictes ètics en la pràctica assistencial. 

¿Com consultar al CBA?

• Els profesionals de la salut:

Preferentment, a través de la secretaria del CBA i sino fora possible, posant-se en contacte amb qualsevo altre membre.

Secretaría CBA - Servicio de Personal

Ctra Vila-real a Burriana, km 0,5

12540 Vila-real

Correo electrónico: hlp_comitebioetica@gva.es 

• Els pacients, usuaris o els seus representants:

A través del Servici de Atenció e Informació al Pacient (SAIP) situat en la planta baixa del vestíbul principal del Hospital Universitari de la Plana.

SAIP Hospital de la Plana

Planta baixa (Accés vestíbul principal)

En tots els casos, es dirigirà escrit al CBA, en el qual es resumisca el cas i es plantege el dubte o conflicte ètic que haja sorgit. S'adjuntaran còpies de tots aquells documents que puguen ser clarificadors i servir d'ajuda al Comité per a la presa de decisions.

RECOMANACIONS DEL COMITÉ DE BIOÈTICA ASSISTENCIAL DEL DEPARTAMENT DE SALUT DE LA PLANA SOBRE LA INFORMACIÓ CLÍNICA HOSPITALÀRIA I LA PARTICIPACIÓ FAMILIAR.

Recomanacions del CBA sobre informació clínica hospitàlaria i participació familiar aprovat en la reunió del dia 25 de juny de 2018.

ÍNDEX:

1. Propòsit.

2. Introducció

3. Recomanacions al professional:

• Qui han de facilitar la informació?
• Com ha de ser la informació?
• On ha de dornar-se la informació?
• Quan ha de donar-se la informació?

4. Recomanacions al pacient i/o representant.

5. Situacions en les quals el procés d'informació no compleix els anteriors criteris.

1. PROPÒSIT.

El Comité de Bioética Assistencial del Departament de Salut de la Plana, ha elaborat este document de pràctica clínica sobre el procés de informació a:

• Pacients.
• Familiars
• Representants legals del pacient (si hi ha).

La finalitat d'este document és la de transmetre, de manera simple i concisa, unes recomanacions que puguen ser marc d'actuació i/o guía de consulta per als profesionals sanitaris i ser utilitzat al mateix temps com un instrument d'informació als pacients.

2. INTRODUCCIÓ

La informació clínica és un acte individualitzat, que ha d'entendre's immers en un procés de comunicació continu entre professionales dels centres sanitaris, pacients i familiars, la intencionalitat dels quals trascendeix al mer acompanyament i pretén maximitzar els seus efectes beneficiosos.

Marc Legal:

El fonament legal del dret a la informació es troba en:

1. La Constitució Espanyola de 1978.
2. La Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanidat (LGS).
3. La Llei 41/2002, de 14 de novembre bàsica, reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en màteria d'informació i documentació clínica.
4. La Llei 10/2014, de 29 de setembre, de Salut de la Comunitat Valenciana.
5. La Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública.

El titular del dret a la informació és el pacient, amb la possibilitat que també siguen informades les persones vinculades a ell per raons familiars o de fet, en la mesura en què el pacient aixi ho autoritze.

No s'ha de facilitar informació a subjectes no directament vinculats amb el pacient, encara que treballen en el àmbit sanitari, llevat que aquell l'haja autoritzat.

El model actual de la pràctica clínica està enfocat en el pacient (destinatari fonamental de la informació) i en el seu entorn. Este model no sols implica oferi-li informació, sinó també acceptar la participació dels familiars quant a tot el procés es refereix, sempre que el pacient així ho autoritzce, o bé perquè no es trobe en disposició per a pendre les seues pròpies decisions.

S'ha de respectar el fet que un o diversos membres significatius de la unitat familiar s'involucren de manera voluntària, gradual i guiada en el procés d' informació i, per tant, en el tractament i en la cura del seu ser estimat, en funció de les seues possibilitats i de la situació concreta. Este procés hauria de ser continu, no subjecte a normes estrictes i preferiblement establit mijançant  acord entre el pacient, l'equip assistencial i la família.

El procés d'informació ha de centrar-se en respectar l'autonomia del pacient, creant relacions caracteritzadas per la integritat, la pràctica ètica, la justícia social y el treball en equip.

S'ha de donar opció al pacient o, en defecte, als seus familiars, a participar en la presa de decisions respecte a la seua salut/malaltia. Esta capacitat d'elecció es basa en el respete a la dignitat del pacient.

El procés d'informació ha de dur-se a terme amb un escrupulós respete a la confidencialitat, privacitat e intimitat del pacient.

3. RECOMANACIONS

                3.1 Qui han d' informar?

La responsabilitat d'informar recau sobre:

• El metge responsable, que és qui te al seu càrrec la coordinació de l'assistencia del pacient i el procés d'informació, amb caràcter d'interlocutor principal.
• El metge que practica una determinada intervenció. En este cas, la informació farà referència als procediments i tècniques relacionades amb la exploració.
• La infermera/infermer és responsable d'informar pel que fa a les necessitats i cures del pacient. Matrones i fisioterapeutes informaran d'acord amb les seus competències.
• La resta de professionals, sanitaris i no sanitaris involucrats en el procés assistencial, no han d'oferir informació clínica.

                3.2.- Com ha de ser la informació?

Es recomana que:

• La comunicació es base en la confiança mútua entre el clínic i el pacient o destinatari de la informació.
• La informació siga un diàleg entre el pacient i el clínic.
• El professional escolte de manera atenta al pacient.
• El clínic, prèvia informació, es cerciore del que el pacient vol saber.
• La informació siga veraç i sense contradiccions, per al que tots els professionals implicats hauran de conéixer les línies generales d'aquella.
• La informació siga consensuada en sessió clínica o com es considere oportú en cada equip assistencial. Tant el facultatiu responsable del pacient com el equip metge de guàrdia haurien de ser coneixedores de quina informació s'ha donat a cadascun dels pacients i/o familiars.
• La informació siga realista, apropiada y comprensible, adaptada al nivell cultural del pacient o dels seus familiars.
• El contingut de la informació siga donat gradualment, si es considera necessari.
• El professional mantinga un contacte visual directe amb el pacient o familiars.
• El professional que oferisca la informació es presente, ja que tant pacient com familiars tenen dret a saber qui o quins els estan informant.
• El professional siga coneixedor del nom del pacient a quien va a ofrecer la información.
• El profesional sea conocedor, en la medida de lo posible, de cuál es el entorno del paciente y de sus necesidades familiares, laborales y/o sociales.
• El profesional se cerciore de que la información ha sido comprendida por paciente y familiares.
• El clínico procure que el paciente y sus familiares mantengan las expectativas, según los datos clínicos existentes.
• Si el paciente desea disponer de una segunda opinión, informarle de que debe dirigirse al SAIP para informarse al respecto.
• Tener en cuenta y respetar las creencias del paciente por parte de los profesionales implicados en el proceso de información
• Evitar la confrontación con el paciente o sus familiares, ya que la comunicación implica diálogo.
• Proporcionar información por escrito cuando sea necesario, tratando de adaptar la información a las capacidades sensoriales de quienes la reciben.
• Acompañar la información verbal de una información no verbal, ya que esta crea la relación de confianza.
• Dar la información por los profesionales responsables, evitando que el paciente tenga conocimiento de su estado por terceras personas.
• Evitar que la información sea coactiva, sino al contrario, de modo que facilite la libre decisión del paciente.

                3.3.- On a de donar-se la informació?

Se recomienda:

• Evitar factores que produzcan estrés ambiental (ruidos, ordenadores, luces, temperaturas inadecuadas…), proporcionando la información en un entorno tranquilo.
• Prevenir situaciones emocionales negativas (miedo, vergüenza, irritabilidad, desesperación…).
• Respetar la intimidad que exige la información, evitando la presencia de terceras personas (otros pacientes, personal sanitario no implicado en el caso, personas ajenas…)
• Informar en la habitación, si el paciente está hospitalizado, evitando la presencia de familiares y acompañantes de otros pacientes.
• Ofrecer información en un despacho a puerta cerrada y sin interrupciones, facilitando que el paciente y/ o sus familiares estén sentados y de forma confortable.
• No dar información en pasillos o en salas donde haya personas ajenas al paciente.
• No realizar comentarios sobre el paciente por parte de los profesionales sanitarios en lugares donde no pueda haber confidencialidad.

                3.4.- Quan ha de donar-se la informació?

Se recomienda que la información se facilite:

• Desde el primer momento de consulta.
• Previo acto médico o de personal de enfermería.
• Diariamente, aunque no haya habido cambios relevantes.
• Siempre que exista algún dato novedoso respecto al estado del paciente y sin demoras ya que, en caso contrario, solo se conseguirá incrementar la ansiedad del paciente o familiares.

• En cuanto sea posible y, si no puede ser de forma inmediata, se comunicará esta circunstancia al paciente o a los familiares.

• Pactando un horario concreto de información por el profesional, incluso por vía telefónica, en determinadas situaciones.

4. RECOMANACIONS AL PACIENT I/O ALS SEUS REPRESENTANTS.

• El paciente y/o sus representantes deben ser conocedores de sus derechos y de sus deberes, información que estará disponible en cada una de las habitaciones del hospital y en los tablones de anuncios de los distintos centros asistenciales.
• El paciente y/o sus representantes deben ser conocedores del proceso de salud/enfermedad, con tal de procurar al mismo unos cuidados que le permitan una calidad de vida aceptable.
• Se recomienda promover la implicación del paciente en su autocuidado, así como facilitar la implicación de los familiares en los cuidados y en el aprendizaje de los mismos, solicitándoles su colaboración.
• Proporcionar al paciente la posibilidad de cumplimentar el documento de voluntades anticipadas.

5. SITUACIONS EN LES QUE EL PROCES D'INFORMACIÓ NO COMPLEIX ELS ANTERIORS CRITERIS.

Se considera un mal menor, desde el punto de vista moral, el no ofrecer información, en los siguientes supuestos:

1. Cuando el paciente, haciendo uso de sus derechos, no desee ser informado y así lo exprese.
2. En situación de urgencia vital que requiera una actuación profesional inmediata, sin que exista tiempo o posibilidad de comunicarse con el paciente o familiares.
3. Cuando haya una incapacidad del paciente, judicialmente determinada, lo que obliga a que el proceso de información se lleve a cabo con sus familiares o representantes.
4. Si hay grave riesgo para la salud pública, situación en la que hay no hay exención de proporcionar información, aunque sí de obtener el consentimiento informado, pudiendo incluso legitimarse actuaciones sanitarias coactivas, aunque no corresponda al médico adoptarlas por su cuenta.
5. En caso de incapacidad judicial, la información se le dará al correspondiente tutor.
6.  En el supuesto de privilegio terapéutico, situación en la que el médico, amparándose en la certeza absoluta de que la información médica puede causar un daño psicológico importante al paciente, no lleva a cabo el proceso de información.
7. Cuando haya una situación clínica que condicione una incapacidad transitoria del paciente, el proceso de información se llevará a cabo con sus familiares o representantes.