Què es un Comité de Bioètica Asistencial?

El Comité de Bioètica Assistencial és un òrgan col·legiat de deliberació, amb caràcter consultiu, creat per a l'assessorament de pacients, usuaris, professionals i personal directiu dels centres i institucions sanitàries, en tots aquells conflictes ètics que puguen generar-se en el curs de l'assistència sanitària. Amb la seua constitució es pretén millorar la dimensió ètica i la qualitat de l'assistència sanitària, per a aconseguir un entorn el més humà possible.
 

El CBA és un fòrum independent, multidisciplinari, plural, imparcial i aconfessional, format per professionals de diferents categories del Departament de Salut de la Plana, tant d'atenció especialitzada com d'atenció primària, i també per juristes, representants dels usuaris i persones alienes a l'àmbit sanitari. Els seus membres tenen diferents creences i ideologies però cultiven la tolerància i el respecte per l'opinió dels altres. Tots ells actuen amb caràcter voluntari.

Després de l'estudi detallat de les consultes que se li plantegen i la deliberació col·legiada dels seus membres, el CBA pren les seues decisions, que en cap cas són vinculants, adoptant la forma de recomanacions i informes.
 

Les funcions del Comité seran totalment independents de les competències que en assumptes d'ètica o deontològics, corresponguen als respectius col·legis professionals dels seus membres.
 

Quines són les seues funcions?

• Protecció dels drets dels pacients.
• Analitzar, assessorar i facilitar els processos de decisió clínica en situacions que plantegen conflictes ètics entre els seus intervinients: personal sanitari, pacients i les institucions.
• Col·laborar en la formació en bioètica, fomentant el coneixement de la mateixa i potenciant les actituds ètiques entre los professionals del departament de salut.
• Proposar a les institucions protocols d'actuació per a les situacions en què sorgeixen conflictes ètics i que es presenten de manera reiterada o ocasional.
• Supervisió ètica de les guias i protocols que es realitzen.
• Impulsar la investigació en biotica en el marc de les tasques assistencials que es desenvolupen en el centre.
• Suggerir directrius ètiques del centre/institució.

Dins de la responsabilitat del CBA de protegir els drets dels pacients, està la de vetlar pel compliment de qüestions com:

• Privacidat.
• Confidencialidat.
• Dret a la informació.
• Dret al rebuig terapèutic.
• Consentiment informat.
• Voluntats anticipades.
• Limitació esforç terapèutic (LET).
• Respecte a les creences personals, etc.

No son funcions:

• Peritar o manifestar-se sobre las denúncies o reclamacions que afecten els aspectes procedimentals tècnics de l'activitat sanitària.
• Emetre judicis sobre les eventuals responsabilitats dels professionals implicats en els assumptes que se li sotmeten.
• Promoure actuacions jurídiques.
• Proposar sancions.
• Realitzar les funcions dels Comités Ètics d'Investigación Clínica (CEIC).
• Realitzar informes vinculants.
• Estimar les vulneracions dels Codis Deontològics.

¿Quan consultar al CBA?

En les situacions en què es considere que poden resultar vulnerats els drets dels pacients o quan sorgisquen dubtes o conflictes ètics en la pràctica assistencial. 

¿Com consultar al CBA?

• Els profesionals de la salut:

Preferentment, a través de la secretaria del CBA i sino fora possible, posant-se en contacte amb qualsevo altre membre.

Secretaría CBA - Servicio de Personal

Ctra Vila-real a Burriana, km 0,5

12540 Vila-real

Correo electrónico: hlp_comitebioetica@gva.es 

• Els pacients, usuaris o els seus representants:

A través del Servici de Atenció e Informació al Pacient (SAIP) situat en la planta baixa del vestíbul principal del Hospital Universitari de la Plana.

SAIP Hospital de la Plana

Planta baixa (Accés vestíbul principal)

En tots els casos, es dirigirà escrit al CBA, en el qual es resumisca el cas i es plantege el dubte o conflicte ètic que haja sorgit. S'adjuntaran còpies de tots aquells documents que puguen ser clarificadors i servir d'ajuda al Comité per a la presa de decisions.

RECOMANACIONS DEL COMITÉ DE BIOÈTICA ASSISTENCIAL DEL DEPARTAMENT DE SALUT DE LA PLANA SOBRE LA INFORMACIÓ CLÍNICA HOSPITALÀRIA I LA PARTICIPACIÓ FAMILIAR.

Recomanacions del CBA sobre informació clínica hospitàlaria i participació familiar aprovat en la reunió del dia 25 de juny de 2018.

ÍNDEX:

1. Propòsit.

2. Introducció

3. Recomanacions al professional:

• Qui han de facilitar la informació?
• Com ha de ser la informació?
• On ha de dornar-se la informació?
• Quan ha de donar-se la informació?

4. Recomanacions al pacient i/o representant.

5. Situacions en les quals el procés d'informació no compleix els anteriors criteris.

1. PROPÒSIT.

El Comité de Bioética Assistencial del Departament de Salut de la Plana, ha elaborat este document de pràctica clínica sobre el procés de informació a:

• Pacients.
• Familiars
• Representants legals del pacient (si hi ha).

La finalitat d'este document és la de transmetre, de manera simple i concisa, unes recomanacions que puguen ser marc d'actuació i/o guía de consulta per als profesionals sanitaris i ser utilitzat al mateix temps com un instrument d'informació als pacients.

2. INTRODUCCIÓ

La informació clínica és un acte individualitzat, que ha d'entendre's immers en un procés de comunicació continu entre professionales dels centres sanitaris, pacients i familiars, la intencionalitat dels quals trascendeix al mer acompanyament i pretén maximitzar els seus efectes beneficiosos.

Marc Legal:

El fonament legal del dret a la informació es troba en:

1. La Constitució Espanyola de 1978.
2. La Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanidat (LGS).
3. La Llei 41/2002, de 14 de novembre bàsica, reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en màteria d'informació i documentació clínica.
4. La Llei 10/2014, de 29 de setembre, de Salut de la Comunitat Valenciana.
5. La Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública.

El titular del dret a la informació és el pacient, amb la possibilitat que també siguen informades les persones vinculades a ell per raons familiars o de fet, en la mesura en què el pacient aixi ho autoritze.

No s'ha de facilitar informació a subjectes no directament vinculats amb el pacient, encara que treballen en el àmbit sanitari, llevat que aquell l'haja autoritzat.

El model actual de la pràctica clínica està enfocat en el pacient (destinatari fonamental de la informació) i en el seu entorn. Este model no sols implica oferi-li informació, sinó també acceptar la participació dels familiars quant a tot el procés es refereix, sempre que el pacient així ho autoritzce, o bé perquè no es trobe en disposició per a pendre les seues pròpies decisions.

S'ha de respectar el fet que un o diversos membres significatius de la unitat familiar s'involucren de manera voluntària, gradual i guiada en el procés d' informació i, per tant, en el tractament i en la cura del seu ser estimat, en funció de les seues possibilitats i de la situació concreta. Este procés hauria de ser continu, no subjecte a normes estrictes i preferiblement establit mijançant  acord entre el pacient, l'equip assistencial i la família.

El procés d'informació ha de centrar-se en respectar l'autonomia del pacient, creant relacions caracteritzadas per la integritat, la pràctica ètica, la justícia social y el treball en equip.

S'ha de donar opció al pacient o, en defecte, als seus familiars, a participar en la presa de decisions respecte a la seua salut/malaltia. Esta capacitat d'elecció es basa en el respete a la dignitat del pacient.

El procés d'informació ha de dur-se a terme amb un escrupulós respete a la confidencialitat, privacitat e intimitat del pacient.

3. RECOMANACIONS

                3.1 Qui han d' informar?

La responsabilitat d'informar recau sobre:

• El metge responsable, que és qui te al seu càrrec la coordinació de l'assistencia del pacient i el procés d'informació, amb caràcter d'interlocutor principal.
• El metge que practica una determinada intervenció. En este cas, la informació farà referència als procediments i tècniques relacionades amb la exploració.
• La infermera/infermer és responsable d'informar pel que fa a les necessitats i cures del pacient. Matrones i fisioterapeutes informaran d'acord amb les seus competències.
• La resta de professionals, sanitaris i no sanitaris involucrats en el procés assistencial, no han d'oferir informació clínica.

                3.2.- Com ha de ser la informació?

Es recomana que:

• La comunicació es base en la confiança mútua entre el clínic i el pacient o destinatari de la informació.
• La informació siga un diàleg entre el pacient i el clínic.
• El professional escolte de manera atenta al pacient.
• El clínic, prèvia informació, es cerciore del que el pacient vol saber.
• La informació siga veraç i sense contradiccions, per al que tots els professionals implicats hauran de conéixer les línies generales d'aquella.
• La informació siga consensuada en sessió clínica o com es considere oportú en cada equip assistencial. Tant el facultatiu responsable del pacient com el equip metge de guàrdia haurien de ser coneixedores de quina informació s'ha donat a cadascun dels pacients i/o familiars.
• La informació siga realista, apropiada y comprensible, adaptada al nivell cultural del pacient o dels seus familiars.
• El contingut de la informació siga donat gradualment, si es considera necessari.
• El professional mantinga un contacte visual directe amb el pacient o familiars.
• El professional que oferisca la informació es presente, ja que tant pacient com familiars tenen dret a saber qui o quins els estan informant.
• El professional siga coneixedor del nom del pacient a quien va a ofrecer la información.
• El professional siga coneixedor, en la mesura que siga possible, de quin és l'entorn del pacient i de les seues necessitats familiars, laborals i/o socials.
• El professional se cerciore que la informació ha sigut compresa per pacient i familiars.
• El clínic procure que el pacient i els seus familiars mantinguen les expectatives, segons les dades clíniques existents.
• Si el pacient desitja disposar d'una segona opinió, informar-lo que ha de dirigir-se al SAIP per a informar-se sobre aquest tema.
• Tindre en compte i respectar les creences del pacient per part dels professionals implicats en el procés d'informació.
• Evitar la confrontació amb el pacient o els seus familiars, ja que la comunicació implica diàleg.
• Proporcionar informació per escrit quant siga necessari, tractant d'adaptar la informació a les capacitats sensorials dels qui la reben.
• Acompanyar la informació verbal d'una informació no verbal, ja que esta crea la relació de confiança.
• Donar la informació pels professionales responsables, evitant que el pacient tinga coneixement del seu estat per terceres persones.
• Evitar que la informació siga coactiva, sino al contrari, de modo que facilite la lliure decisió del pacient.

                3.3.- On a de donar-se la informació?

Es recomana:

• Evitar factors que produïsquen estrés ambiental (sorolls, ordinadors, llums, temperatures inadequades…), proporcionant la informació en un entorn tranquil.
• Previndre situacions emocionals negatives (por, vergonya, irritabilitat, desesperació…).
• Respectar la intimitat que exigeix la informació, evitant la presència de terceres persones (altres pacients, personal sanitari no implicat en el cas, persones alienes…)
• Informar a l'habitació, si el pacient està hospitalitzat, evitant la presència de familiars i acompanyants d'altres pacients.
• Oferir informació en un despatx a porta tancada i sense interrupcions, facilitant que el pacient i/ o els seus familiars estiguen asseguts i de manera confortable.
• No donar informació en corredors o en sales on hi haja persones alienes al pacient.
• No realitzar comentaris sobre el pacient per part dels professionals sanitaris en llocs on no puga haver-hi confidencialitat.

                3.4.- Quan ha de donar-se la informació?

Es recomana que la informació es facilite:

• Des del primer moment de consulta.
• Previ acte mèdic o de personal d'infermeria.
• Diàriament, encara que no hi haja hagut canvis rellevants.
• Sempre que existisca alguna dada nova respecte a l'estat del pacient i sense demores ja que, en cas contrari, només s'aconseguirà incrementar l'ansietat del pacient o familiars.

• Quan siga possible i, si no pot ser de manera inmediata, es comunicarà esta circumstància al pacient o als familiars.

• Pactant un horari concret d'informació pel professional, fins i tot per via telefònica, en determinades situacions.

4. RECOMANACIONS AL PACIENT I/O ALS SEUS REPRESENTANTS.

• El pacient i/o els seus representants han de ser coneixedors dels seus drets i dels seus deures, informació que estarà disponible en cadascuna de les habitacions de l'hospital i en els taulers d'anuncis dels diferents centres assistencials.
• El paciente i/o les seus representants han de ser coneixedors del procés de salut/malaltia, amb la condició de procurar al mateix unes cures que li permiten una calitat de vida acceptable.
• Es recomana promoure la implicació del pacient en la seua autocura, així com facilitar la implicació dels familiars en les cures i en l'aprenentatge d'estos, sol·licitant-los la seua col·laboració.
• Proporcionar al pacient la possibilitat d'emplenar el document de voluntats anticipades.

5. SITUACIONS EN LES QUE EL PROCES D'INFORMACIÓ NO COMPLEIX ELS ANTERIORS CRITERIS.

Es considera un mal menor, des del punt de vista moral, el no oferir informació, en els següents suposats:

1. Quan el pacient, fetn ús dels seus drets, no desitge ser informat i aixi ho expresse.
2. En situació d'urgència vital que requerisca una actuació professional immediata, sense que existisca temps o possibilitat de comunicar-se amb el pacient o familiars.
3. Quan hi haja una incapacitat del pacient, judicialment determinada, la qual cosa obliga al fet que el procés d'informació es duga a terme amb els  familiars o representants.
4. Si hi ha greu risc per a la salut pública, situació en la qual no hi ha exempció de proporcionar informació, encara que sí d'obtindre el consentiment informat, podent fins i tot legitimar-se actuacions sanitàries coactives, encara que no corresponga al metge adoptar-les pel seu compte.
5. En cas d'incapacitat judicial, la informació se li donarà al corresponent tutor.
6.  En el suposat de privilegi terapèutic, situació en la qual el metge, emparant-se en la certesa absoluta que la informació mèdica pot causar un mal psicològic important al pacient, no durà a terme el procés d'informació.
7. Quan hi haja una situació clínica que condicione una incapacitat transitòria del pacient, el procés d'informació es durà a terme amb els seus familiars o representants.